Obra

Vintiviní neix de la proposta del Celler Espelt de realitzar una exposició a les seves instal·lacions. Aquestes, tan poderoses als sentits, motiven a en Jofre Sebastian a centrar-se en el món vitivinícola i realitzar obra expressament per a l’ocasió. Un treball en forma d’obra gràfica (tinta xinesa i gouache i gravats) que evoca el somriure, […]

Gravats inspirats en els poemes de Iannis Ritsos per il·lustrar el llibre Repeticions del poeta.

L’Odilíada o altrament dit la Ilissea són unes obres que parteixen de les lectures de l’Odissea i la Ilíada i el món clàssic llegendari més primitiu. La pròpia existència d’Homer, l’hereu de la tradició oral d’aquest mites, és qüestionat constantment, així com l’existència dels herois protagonistes, com Odisseu, Hèctor, Aquil·leu, Menelau, Agamèmnon, Àjax, Eneas… i

La instal·lació consta de 23 caixes que contenen residus de la nostra societat trobats a la platja, llaunes, joguines, aplicadors de tampons, restes d’embarcacions, productes d’una evolució qüestionable, que es contraposen amb dibuixos dels ambaixadors de la nostra evolució, com alfabets fenicis i grecs, àmfores romanes, numeracions àrabs i pasteres, etc… Remarcat per una sèrie

La Venus de Willendorf, una petita estatueta femenina del paleolític superior trobada a Àustria, iconografia de la fertilitat del primitivisme europeu, com a mare dels ideals de naturalesa ancestral, MARE de tot el què som i hem estat; de l’entorn passat que desapareix, nostàlgia de la nostra vinculació amb el medi del qual procedim.

Rèquiem per a unes icones forestals que es presenta a la Nau Côclea és una exposició d’esmalts industrials que reprodueixen en gran formato el signo tradicional de l’àrea de caça (placa rectangular amb diagonal blanc/negre) juntament amb les siluetes dels animals que fan l’objecte de la tradicional cacera local: porcs senglars, conills, perdius o coloms. L’exposició

La senyal de l’Àrea Privada de Caça, mètode d’acotació territorial destinat a la cacera, d’exclusivitat en l’Estat Espanyol, ha estat sempre una constant en el recórrer el territori que configura el meu paisatge físic i personal. La redescoberta d’aquesta m’ha proporcionat des de visions més esteticistes fins a d’altres més conceptuals. Prohibició, temor i mort,

Des de sempre la meva vinculació amb el paisatge ha estat molt estreta. Ja no només en la seva representació, sinó en el transitar-lo, viure’l i fer-me’n partícep.  Un recorregut no és només allò que practiquem sobre un indret determinat, sinó el què aquest practica sobre nosaltres. La intensitat, el dinamisme i la condició en

La matèria i el plaer per aquesta és el comú denominador d’aquestes obres.  Pensades en el moment en què físicament presenciava la matèria en la seva ubicació inicial, com pedreres, sorreres o camps, que les configura en bona part. Indrets sempre aïllats, deserts humans que proporcionaven la idea que més tard crearia, amb allò agafat