Aterpeak-refugis, són al voltant de 50 caixes niu que recobreixen gran part d’un faig al bosc de la collada de Zarate (Navarra-Guipúscoa). L’obra té el seu origen en l’observació detallada de la fageda, atret pel físic d’aquesta i el concepte de la frontera històrica present (la muga). La naturalesa i l’artifici humà en aquest cas creen una frontera quasi imaginària.
Just davant de la línia de separació navarro-guipuscoana apareix un faig gairebé moribund, en què a l’extrem de les branques “trasmochas” destaquen, a l’ull del bon observador, la feina del pica-soques. A partir d’aquest fet la idea de l’obra va cobrant forma: revestir l’arbre de caixes niu. Aquest gairebé sense vida es troba a la muga on els ocells no entenen de marques i són lliures de viure a mode transfronterer. Així, doncs, no hi ha necessitat de delimitar i acotar-ho tot, com fem els humans.
Al faig destaquen algunes casetes sense obertura per l’alberg de les aus, fent referència al món contemporani i més concretament, l’actualitat: no hi ha refugis per a tothom i encara que puguin divisar, l’accés no és possible. Un cop finalitzat el festival, el marc conceptual de l’obra junt amb la pau del lloc cedirà terreny al regne animal perquè aquests puguin gaudir del refugi. Una obra d’art, que com a tal, ja és un artifici, però que pretén ésser respectuosa amb el lloc, retornant-li vida.
