La instal·lació consta de 23 caixes que contenen residus de la nostra societat trobats a la platja, llaunes, joguines, aplicadors de tampons, restes d’embarcacions, productes d’una evolució qüestionable, que es contraposen amb dibuixos dels ambaixadors de la nostra evolució, com alfabets fenicis i grecs, àmfores romanes, numeracions àrabs i pasteres, etc… Remarcat per una sèrie de gravats que fan referència a aquesta cultura clàssica, bressol de la Mediterrània.
“Vingueren del mar fa referència a tot allò que, la Mediterrània, una mar entre terres, ens ha portat i aportat.
Un medi natural difícil de subjugar on la història ens ha mostrat la necessitat d’utilitzar-lo com a nexe d’unió entre pobles.
La primera nau que inicià el camí fou Argos capitanejada per Jàson. Més tard, Homer cantaria les gestes dels aqueus que anaren a Troia a recuperar Helena. Eneas fugint d’aquella devastació naufragaria a les costes de Cartago. Així s’inicià un camí sense fi de corriols i senders per la mar que no tindria aturador fins als nostres dies.
Un món en constant moviment on els naufragis continuen essent presents a les nostres costes i on la mar és, sens dubte, aquell espai en què podem observar la nostra emergent societat. Des d’allà, sempre vingueren del mar.”