La matèria i el plaer per aquesta és el comú denominador d’aquestes obres.
Pensades en el moment en què físicament presenciava la matèria en la seva ubicació inicial, com pedreres, sorreres o camps, que les configura en bona part.
Indrets sempre aïllats, deserts humans que proporcionaven la idea que més tard crearia, amb allò agafat i allò assimilat.
